Es Sant Martí que avui omple es Mercadal es tercer cap de setmana de juliol no és una festa medieval conservada sense canvis. Té un patronatge documentat des segle XIV, una celebració estival reorganitzada a finals des XVIII i un protocol contemporani que ha sabut mantenir es fil mentre canviaven dates, càrrecs, actes i maneres de participar.
Origen documentat
De Sant Narcís a Sant Martí, i des patronatge medieval a sa festa d’estiu
Es punt de partida més antic no és sa qualcada ni es jaleo. El 1301, es Pariatge de Jaume II disposava una capella dedicada a Sant Narcís dins s’àmbit des Mercadal i es monarca impulsava un mercat setmanal. Sa documentació reunida per Miquel Àngel Casasnovas per a sa Diòcesi de Menorca mostra que s’advocació va canviar prest: un procés judicial de 1345 ja identifica sa circumscripció com a parròquia de Sant Martí des Mercadal.
Aquesta referència fixa un límit segur: Sant Martí era titular parroquial el 1345. No permet, en canvi, establir en quin moment exacte entre 1301 i 1345 va substituir Sant Narcís. També corregeix datacions divulgatives que situaven es canvi a finals des segle XIV o fins i tot més endavant.
A principi des segle XVIII consta una confraria de Sant Martí. Sa vida religiosa i associativa des patró era, per tant, anterior a sa gran festa popular de juliol. Però ni sa parròquia ni sa confraria demostren per si soles s’existència des ceremonial eqüestre estival tal com el coneixem.
Es patronatge parroquial
Sant Martí ja dona nom a sa parròquia. És una dada medieval sòlida sobre s’advocació religiosa.
Sa festa popular d’estiu
S’IPCIME situa aquí sa reorganització festiva que substitueix celebracions anteriors des calendari estival.
Sa distinció és essencial. Dir que Sant Martí té arrels parroquials medievals és rigorós. Presentar sa qualcada, es jaleo o sa Junta actual com si ja existissin el 1345 no ho seria.
Continuïtats i canvis
Sant Joanet, 1785 i sa construcció d’un Sant Martí d’estiu
S’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca situa s’origen de sa celebració estival de Sant Martí a finals des segle XVIII. Sa festa no va aparèixer damunt un calendari buit: va substituir altres celebracions que es feien en aquella època de s’any, entre les quals destaca Sant Joanet.
Una síntesi de Cultura Popular de Menorca diferencia es Sant Martí litúrgic des 11 de novembre —amb missa cantada i Completes— de Sant Joanet, celebrat a s’estiu amb corregudes i ball encantat. Aquesta font concreta que Sant Joanet va desaparèixer durant els darrers anys des XVIII i que Sant Martí es començà a celebrar també a s’estiu des de 1785.
Es marc general de finals des segle XVIII està ben sostingut per s’inventari institucional. S’any 1785 demana més prudència: no s’ha pogut consultar s’acta de sa Universitat, es document parroquial o es registre primari que el confirmi. És una proposta cronològica rellevant i plausible, però no una data fundacional tancada.
Sa primera organització descrita tampoc era una Junta de Caixers com s’actual. Sa font cultural parla d’una obreria formada per dos obrers i un sobreposat. Els obrers procedien inicialment des món rural i es sobreposat podia ser menestral i fadrí. També proposa que una figura anomenada caixer major hauria assumit funcions que després s’associaren as caixer casat. Sense ses actes originals, aquests detalls s’han de llegir com una reconstrucció etnogràfica amb evidència limitada.
Durant es segle XIX, Sant Martí encara no tenia fixat es tercer cap de setmana. Es podia celebrar es primer o es segon de juliol. Una notícia des 1926 anuncia sa festa dia 4, prova contemporània que impedeix projectar sa data actual damunt tota sa història.
Cronologia documental de Sant Martí
Sa seqüència separa sa història de sa parròquia, sa formació de sa festa estival i ses transformacions des protocol contemporani.
| Data o període | Fet o procés | Lectura documental |
|---|---|---|
| 1301 | Es Pariatge disposa una capella dedicada a Sant Narcís i s’impulsa es mercat setmanal. | Context religiós i institucional des nucli; encara no documenta Sant Martí ni sa festa actual. |
| Abans o en 1345 | Un procés judicial ja parla de sa parròquia de Sant Martí des Mercadal. | Primera referència localitzada que acredita s’advocació de Sant Martí. |
| Principi des XVIII | Consta una confraria vinculada a Sant Martí dins sa parròquia. | Antecedent religiós; no prova es cerimonial eqüestre d’estiu. |
| 1738–1742 | John Armstrong descriu s’antic temple en mal estat mentre avança sa construcció d’una nova església. | Context material des centre patronal, sense causalitat demostrada amb sa festa estival. |
| 1767 | S’enderroca s’antiga església dins es procés de renovació des temple. | Transformació de s’espai religiós pròxima as canvi festiu des final des segle. |
| Finals des XVIII | Sant Martí comença a celebrar-se a s’estiu i substitueix festes anteriors des mateix període. | Punt de partida millor documentat de sa celebració estival. |
| 1785 | Una síntesi cultural situa en aquest any s’inici de Sant Martí d’estiu. | Data concreta plausible, però pendent de comprovació en es document primari. |
| Primers anys | Es descriu una obreria amb dos obrers i un sobreposat. | Sa composició antiga no coincideix amb sa Junta de Caixers actual. |
| Segle XIX | Sa festa podia celebrar-se es primer o es segon cap de setmana de juliol. | Es tercer cap de setmana es va institucionalitzar més endavant. |
| Des de 1924 | Ses corregudes deixen de programar-se de manera regular. | Comença es declivi d’un des actes històrics més característics. |
| 4 de juliol de 1926 | Una publicació contemporània anuncia festa a Sant Martí des Mercadal. | Prova directa que sa data actual encara no era s’única possible. |
| Dècada de 1970 | Una font cultural local situa ses darreres corregudes. | Sa data exacta s’ha de precisar amb programes històrics. |
| 1986 | Es Mercadal redacta es primers protocols escrits de Sant Martí. | Formalització contemporània des costum; no naixement des ceremonial. |
| Maig de 2012 | Es revisen es protocols municipals. | Darrera versió localitzada durant sa investigació. |
| 2012 | Es transforma sa beguda de Ca ses Monges i es formalitza es terme caixer capellà. | Exemple concret d’adaptació d’espais i llenguatge protocolari. |
| 2015 | Catalina Salom Coll esdevé sa primera dona documentada com a caixera pagesa. | Canvi social dins un càrrec concret; Regina Sintes Triay era caixera batlessa. |
| 2020–2021 | Sa qualcada i es jaleo queden interromputs per sa pandèmia i es bienni es perllonga. | Ruptura extraordinària contemporània ben documentada. |
| 2022 | Tornen sa qualcada i es jaleo després de dos anys d’absència. | Recuperació des ceremonial ordinari. |
Una evolució en quatre capes
Sa primera capa és es patronatge medieval. Sa segona és sa reorganització estival des final des XVIII, quan Sant Martí ocupa es lloc d’un cicle anterior. Sa tercera correspon as segles XIX i XX, amb dates encara mòbils i actes com ses corregudes o es ball encantat. Sa quarta s’obre el 1986, quan es costum es formalitza per escrit i continua adaptant-se a nous espais, protagonistes i circumstàncies.
Sa Guerra Civil va afectar profundament s’església de Sant Martí, que fou saquejada i va perdre bona part des patrimoni interior. Aquest fet no permet deduir automàticament què va passar amb cada edició de ses festes entre 1936 i 1939. Sa investigació no ha trobat prou documentació per establir anys concrets de suspensió o sa forma que adoptà es ceremonial.
Responsabilitat i representació
De s’antiga obreria a sa Junta de Caixers
Sa Junta contemporània representa simbòlicament s’autoritat civil, s’Església, sa pagesia i es món urbà o menestral. Aquesta lògica conserva una relació amb ses antigues obreries i confraries, però no autoritza a dir que cada càrrec, cada nom i cada competència hagin passat intactes de finals des segle XVIII fins avui.
Es caixer batle o sa caixera batlessa presideix sa qualcada i fa present s’autoritat municipal. Es caixer capellà representa s’àmbit eclesiàstic. Es caixer pagès o sa caixera pagesa, es caixer casat o sa caixera casada i es caixer fadrí o sobreposat completen una estructura en què sa bandera, sa vara i sa posició dins sa comitiva tenen funció protocolària.
Es fabioler, damunt un ase, obre sa comitiva i en marca es moviment amb tambor i fabiol. La resta de caixers i caixeres formen es cos eqüestre de sa qualcada. Separar càrrec, funció i persona és imprescindible: qui ocupa un lloc canvia per biennis, mentre sa funció pot mantenir-se o transformar-se mitjançant es protocol.
Càrrecs i protagonistes de Sant Martí
| Figura | Funció documentada | Criteri històric o protocolari |
|---|---|---|
| Caixer batle / caixera batlessa | Representa s’autoritat civil, presideix sa qualcada i porta sa vara o es bastó municipal. | Es càrrec pot recaure en es batle o en una persona que el representa; es bienni està documentat. |
| Caixer capellà | Representa s’Església i participa en es tancament de sa formació i en els actes religiosos. | S’IPCIME indica que el tria es rector amb sa conformitat des caixer batle. |
| Caixer pagès / caixera pagesa | Representa sa pagesia dins s’estructura simbòlica de sa Junta. | Els requisits complets s’han de verificar en es text íntegre des protocol municipal. |
| Caixer casat / caixera casada | S’associa a sa representació urbana o menestral dins sa lectura patrimonial des càrrecs. | No s’han de projectar ses funcions actuals damunt s’antiga obreria sense documentació. |
| Caixer fadrí / sobreposat | Porta sa bandera de Sant Martí i ocupa una posició destacada durant es replec. | S’ús tradicional l’associa a sa solteria; sa clàusula exacta correspon as protocol. |
| Fabioler / fabiolera | Damunt un ase, fa es primer toc i encapçala es replec amb tambor i fabiol. | Sa funció contemporània està ben documentada; sa primera data històrica no s’ha localitzat. |
| Caixers i caixeres de sa qualcada | Formen es cos eqüestre que acompanya sa Junta durant recorreguts i jaleos. | Ses condicions de participació i s’ordre precís depenen des protocol vigent. |
Sa participació de ses dones
Sa incorporació de ses dones forma part de sa història interna de Sant Martí. Sa premsa identifica Joana Sintes Villalonga com a primera caixera i Maria Jesús, coneguda com a madona de Carbonell, entre ses pioneres. Ses fonts consultades no permeten fixar amb rigor s’any exacte des primer debut de Joana Sintes, i no s’ha reconstruït per inferència.
El 2015 sí que hi ha un fet datat: Catalina Salom Coll va ser sa primera dona documentada en es càrrec específic de caixera pagesa. En aquell mateix bienni Regina Sintes Triay exercia de caixera batlessa. S’obertura des càrrecs mostra que sa tradició no només conserva formes; també incorpora nous protagonistes i redefineix qui pot representar sa comunitat.
Protocol en moviment
Des primer toc as repartiment d’aigua-ros
Es programa anual fixa hores, noms i possibles ajusts de recorregut. Per davall hi ha una seqüència cultural recognoscible que ajuda a entendre com sa festa passa de s’autoritat municipal as carrers, de sa plaça a s’església i, finalment, torna a ses cases.
- Permís i primer toc de fabiol
Es dissabte capvespre, es fabioler es presenta a s’Ajuntament, demana permís per començar i fa es primer toc des balcó. Es silenci amb què es poble escolta aquest moment forma part de sa seva força ceremonial. Sa primera data històrica d’aquesta forma concreta no s’ha localitzat.
Entendre es fabiol i es tambor → - Replec i bandera
Després des toc, es fabioler inicia es replec. Es sobreposat o caixer fadrí ocupa un lloc destacat en sa recollida de sa bandera, i els altres membres s’incorporen progressivament fins que es caixer capellà i es caixer batle tanquen sa formació.
Llegir com funciona un protocol → - Qualcada i jaleo de dissabte
Amb sa comitiva completa, sa qualcada recorre es Mercadal i entra a sa plaça de la Constitució. Sa banda i els cavalls donen forma as jaleo. Després, es ceremonial contemporani inclou un caragol pes centre i es desplaçament cap a sa parròquia.
Conèixer qualcada i colcada → - Completes
Sa qualcada es dirigeix a s’església de Sant Martí per celebrar ses Completes. S’acte manté visible sa relació entre es patronatge religiós, es càrrecs i es recorregut des poble.
- Diumenge: jaleo, canyes i missa
Sa jornada dominical torna a reunir sa qualcada i es jaleo. En acabar, es participants reben canyes verdes amb una cullereta de plata. Sa Missa de Caixers integra sa dimensió litúrgica dins es mateix cicle.
Aprofundir en ses canyes i ses culleretes → - Aigua-ros i retorn de sa bandera
Els caixers més joves recorren ses cases repartint aigua-ros. Una font especialitzada indica que es fabioler els pot acompanyar tocant només es fabiol, sense tambor. Sa bandera torna finalment a mans de s’autoritat municipal.
Què és s’aigua-ros →
Aquesta seqüència explica es coneixement estable disponible; no substitueix es programa. Un canvi anual d’hora, persona, accés o recorregut continua essent informació d’edició fins que es protocol o una sèrie documental en demostrin sa permanència.
Una geografia viscuda
Ajuntament, plaça, parròquia i cases: es poble sencer entra en es protocol
Sant Martí es construeix mitjançant es pas entre espais amb funcions diferents. S’Ajuntament representa s’autoritat que dona permís, custodia sa bandera i rep sa comitiva. Sa plaça de la Constitució concentra es jaleo. S’església manté es vincle amb es patró. Els carrers permeten que es replec i sa qualcada connectin càrrecs, cases i comunitat.
Sa plaça no és només un escenari disponible. Sa proximitat entre façanes, banda, cavalls i públic determina sa forma concreta des jaleo mercadalenc. Igualment, s’església no funciona com un fons visual: ses Completes i sa Missa de Caixers la integren dins s’ordre ceremonial.
Els espais que expliquen Sant Martí
| Espai | Funció dins sa festa | Lectura documental |
|---|---|---|
| Ajuntament / Cases Consistorials | Petició de permís, primer toc, recepció i devolució de sa bandera i actes institucionals. | És es punt on s’autoritat civil dona pas as protocol. |
| Plaça de la Constitució | Escenari principal dels jaleos de dissabte i diumenge. | Sa relació entre plaça, música, cavalls i públic defineix es centre des ceremonial actual. |
| Església de Sant Martí | Completes, Missa de Caixers i continuïtat des patronatge. | Sant Martí n’és titular almenys des de 1345; sa litúrgia no implica que tot es protocol sigui medieval. |
| Carrers des Mercadal | Replec, recorregut de sa qualcada, caragol i repartiment d’aigua-ros. | No s’ha pogut reconstruir s’itinerari històric carrer per carrer de totes ses èpoques. |
| Ca ses Monges | Antic espai de sa beguda posterior a Completes. | Sa conversió en geriàtric va contribuir a replantejar aquesta modalitat l’any 2012. |
Ca ses Monges mostra com un espai pot canviar i obligar sa festa a adaptar-se. Sa beguda posterior a Completes es recordava en es pati amb llimonada natural i coca amb xocolata. Quan s’antic convent va passar a acollir es geriàtric municipal, s’horari nocturn i es descans dels residents van contribuir a replantejar aquella modalitat el 2012.
Sa investigació no ha pogut reconstruir s’itinerari carrer per carrer de sa qualcada durant els segles XVIII, XIX i primera meitat des XX. Per açò no s’ha convertit es recorregut actual en una geografia eterna. Es programa vigent de Sant Martí és sa font per confirmar es trajecte d’una edició.
Cavall, so i cultura material
Allò que es veu i allò que sona també té una història pròpia
Es cavall dins sa qualcada i sa plaça
Es cavall és central en es Sant Martí contemporani perquè transporta, representa i dona forma as recorregut i as jaleo. Ses fonts institucionals descriuen animals engalanats, amb ses crins trenades i bandes de colors. Es fabioler constitueix s’excepció més visible: encapçala sa comitiva damunt un ase.
Sa montura també pot identificar es càrrec. S’IPCIME documenta, per exemple, sa buldrafa des caixer batle brodada amb s’escut des Mercadal. Açò no permet suposar que cada ornament actual tengui sa mateixa antiguitat. Tampoc hi ha base per afirmar que tots es cavalls participants hagin de ser de raça menorquina pura o que aquesta condició expliqui històricament sa festa.
Tambor, fabiol i banda
Es primer toc no és música ambiental: obre es protocol. Durant es replec, es tambor i es fabiol acompanyen es moviment de sa comitiva. En es jaleo, sa banda assumeix un altre paper i omple sa plaça amb un repertori que pertany a una capa històrica posterior.
S’IPCIME cataloga ses tonades de fabiol des Mercadal. També situa sa popularitat de sa peça coneguda com a Jaleo dins es món teatral i concertístic des final des segle XIX. Sa investigació, però, no ha pogut determinar quan va començar a interpretar-se exactament en es jaleo de Sant Martí. Sa història general de sa música no substitueix sa primera prova local.
Canyes, culleretes i aigua-ros
Sa canya verda amb una cullereta de plata i es repartiment d’aigua-ros són elements materials especialment recognoscibles des tancament dominical. Sa seva pràctica contemporània està ben documentada, però no sa data d’introducció. No s’han d’etiquetar com a medievals ni explicar mitjançant un simbolisme universal que ses fonts no acrediten.
S’aigua-ros torna sa festa as espai domèstic. Després de sa concentració de sa plaça, es gest passa de casa en casa. Aquesta escala —autoritat, carrer, plaça, església i llar— ajuda a entendre Sant Martí com una xarxa comunitària i no com una sola escena eqüestre.
Allò que va canviar o desaparèixer
Ses corregudes i es ball encantat recorden una festa diferent
Sa imatge actual de Sant Martí es concentra fàcilment en sa qualcada i els jaleos. Sa documentació històrica mostra un repertori més ampli. Ses corregudes dominicals podien reunir cavalls, homes, joves, pollins i ases, i s’antiga Universitat en regulava es desenvolupament. No eren un detall marginal: formaven part de s’ordre festiu juntament amb sa missa cantada i es ball encantat.
A partir de 1924, ses corregudes deixaren d’aparèixer de manera regular. Una font cultural local situa ses darreres dins sa dècada de 1970. Sense programes originals de tots aquells anys, no és possible indicar una darrera edició exacta ni atribuir sa desaparició a una prohibició concreta. Sa font parla d’una pèrdua progressiva d’interès.
Es ball encantat també desaparegué des protocol contemporani. Apareix relacionat amb s’antic Sant Joanet i amb una configuració històrica des diumenge de Sant Martí. Ses fonts no permeten establir quan va deixar de celebrar-se ni per quin motiu.
Pràctiques desaparegudes o transformades
| Pràctica | En què consistia | Transformació | Límit documental |
|---|---|---|---|
| Sant Joanet | Celebració estival anterior, associada per ses fonts a corregudes i ball encantat. | Desapareix a finals des segle XVIII quan Sant Martí passa a ocupar aquest temps festiu. | Es document primari des canvi encara no s’ha localitzat. |
| Corregudes | Carreres de cavalls i també d’homes, joves, pollins i ases, regulades històricament per sa Universitat. | Perden regularitat des de 1924 i ses darreres se situen dins sa dècada de 1970. | Falten programes originals per tancar es darrers anys. |
| Ball encantat | Ball que tancava una configuració antiga des diumenge i que també es relaciona amb Sant Joanet. | No forma part des protocol contemporani. | No se n’ha pogut determinar ni sa data ni sa causa exacta de desaparició. |
| Beguda a Ca ses Monges | Convidada posterior a Completes, recordada amb llimonada natural i coca amb xocolata. | Sa modalitat lligada a aquest espai es transforma l’any 2012. | No equival a sa desaparició de qualsevol Beguda de Caixers. |
Vida popular contemporània
Es programa actual s’estén més enllà des nucli protocolari amb música, gegants, capgrossos, activitats d’entitats, esport i trobades veïnals. Es Sopar de Vesins, es Dinar des Porc o es Dinar de sa Truja tenen edicions acumulades que demostren continuïtat contemporània. Per fixar s’any de naixement de cadascun fan falta es programes anteriors; es número d’una edició no s’ha convertit en una data per càlcul.
Sa mateixa prudència s’aplica as menjar i sa beguda. Sa llimonada natural i sa coca amb xocolata estan documentades dins sa memòria de sa beguda de Ca ses Monges. No s’ha localitzat prou evidència per declarar sa pomada, sa coca bamba o qualsevol altre producte com a tradició originària o exclusiva de Sant Martí.
Costum, protocol i canvi social
Escriure sa tradició no significa que comenci quan s’escriu
Es primers protocols escrits de Sant Martí són de 1986. Sa darrera revisió localitzada és de maig de 2012. Aquestes dates expliquen quan s’Ajuntament i sa Junta de Protocols formalitzen es costum; no converteixen 1986 en s’origen de sa festa ni demostren que cada norma escrita fos idèntica as pràctiques des segle XVIII.
Sa Junta de Protocols és un òrgan municipal que reuneix representació institucional, cultural, religiosa i festiva. Sa seva feina consisteix a vetlar per sa continuïtat de sa tradició i estudiar millores. Ses decisions de 2012 sobre sa beguda de Ca ses Monges i es nom des caixer capellà mostren que es protocol pot canviar de manera explícita.
Costum transmesa
Gestos, ordres, noms i maneres de fer conservats mitjançant sa pràctica i sa memòria comunitària.
Protocol escrit
Sa redacció de 1986 i sa revisió de 2012 ordenen formalment una tradició anterior i mutable.
Edició anual
Es programa concreta hores, persones, activitats i ajusts que només són permanents si noves fonts ho demostren.
Transformacions contemporànies documentades
| Canvi | Moment | Què permet afirmar |
|---|---|---|
| Protocols escrits | 1986 | Primera formalització escrita localitzada; ordena un costum anterior. |
| Revisió protocolària | Maig de 2012 | Darrera versió municipal localitzada, pendent de consulta íntegra des PDF original. |
| Caixer capellà / sa capellana | 2012 | Es protocol formalitza caixer capellà, mentre s’ús popular de sa capellana continua documentat. |
| Beguda de Ca ses Monges | 2012 | S’adapta a un canvi d’ús de s’edifici i a ses necessitats des residents. |
| Primera caixera pagesa | 2015 | Catalina Salom Coll ocupa per primera vegada aquest càrrec concret segons sa premsa local. |
| Interrupció sanitària | 2020–2021 | No hi ha qualcada ni jaleo ordinari i es bienni de sa Junta es perllonga. |
| Retorn des ceremonial | 2022 | Sa qualcada i es jaleo tornen després de dos anys d’absència. |
Una interrupció extraordinària
La COVID-19 va obligar a cancel·lar sa qualcada i es jaleo el 2020. El 2021 tampoc no es va recuperar es ceremonial ordinari i es bienni de sa Junta es va perllongar. El 2022, qualcada i jaleo tornaren després de dos anys d’absència. És sa interrupció recent millor documentada i no s’ha d’utilitzar per inferir què va passar en altres crisis històriques.
Llenguatge formal i llenguatge popular
El 2012 sa revisió va formalitzar es terme caixer capellà, mentre sa notícia contemporània recordava que sa capellana continuava essent una denominació tradicional possible. No és una errada que s’hagi de corregir mecànicament: és sa convivència entre es nom protocolari formal i s’ús popular des Mercadal.
Una festa inequívocament mercadalenca
Què fa propi es Sant Martí des Mercadal
Sant Martí comparteix amb altres festes menorquines es fabiol, sa qualcada, es cavall, sa banda, els actes religiosos i es jaleo. Sa seva especificitat no consisteix a reclamar com a exclusiu allò que també existeix en altres pobles, sinó en sa manera concreta com aquestes peces s’han ordenat dins sa història des Mercadal.
- Dues temporalitats. Es 11 de novembre conserva es dia litúrgic des sant, mentre sa gran celebració popular es fa es tercer cap de setmana de juliol.
- Una substitució documentada. Sa festa d’estiu ocupa a finals des segle XVIII es lloc d’un cicle anterior en què destaca Sant Joanet.
- Un calendari que va canviar. En es XIX podia caure es primer o segon cap de setmana; el 1926 es documenta dia 4 de juliol.
- Ses antigues corregudes. Sa varietat de participants —cavalls, homes, joves, pollins i ases— revela un programa històric diferent des contemporani.
- Un centre ceremonial compacte. Ajuntament, plaça, parròquia, carrers i cases construeixen una seqüència visible dins es mateix nucli.
- Objectes i gestos des tancament. Ses canyes amb cullereta i es repartiment d’aigua-ros donen una forma local as final dominical.
- Protocol conscient des canvi. Es textos de 1986 i 2012, sa incorporació de ses dones i sa resposta a sa pandèmia documenten una tradició capaç d’adaptar-se.
En es calendari contemporani, Sant Martí arriba després de Sant Joan i obre sa successió estival de jaleos dels pobles. És una posició temporal actual, no una jerarquia cultural ni una prova que una festa derivi directament de s’altra.
Vocabulari per llegir sa festa
| Terme | Funció dins Sant Martí |
|---|---|
| Sant Martí d’hivern | Celebració des 11 de novembre, dia litúrgic des sant, diferenciada de sa gran festa popular de juliol. |
| Junta de Caixers | Estructura de càrrecs que articula sa representació civil, religiosa, pagesa i urbana des protocol contemporani. |
| Qualcada | Comitiva a cavall formada per sa Junta i els altres caixers i caixeres participants. |
| Primer toc de fabiol | Toc fet pes fabioler després de demanar permís a s’Ajuntament, que obre es replec. |
| Replec | Procés de recollir i incorporar els membres de sa qualcada segons s’ordre ceremonial. |
| Sobreposat | Denominació vinculada as caixer fadrí, que porta sa bandera de Sant Martí. |
| Jaleo | Acte eqüestre i musical celebrat a sa plaça de la Constitució; sa data d’incorporació local no està resolta. |
| Canya verda i cullereta | Objectes lliurats as participants en es tancament des jaleo dominical. |
| Aigua-ros | Aigua de roses que els caixers més joves reparteixen per ses cases després des tram central des diumenge. |
| Sa capellana | Denominació popular tradicional relacionada amb es càrrec que es protocol formal anomena caixer capellà. |
Allò que ses fonts no permeten tancar
Preguntes documentals encara obertes
No coneixem s’any exacte en què Sant Martí va substituir Sant Narcís com a titular entre 1301 i 1345. Tampoc s’ha recuperat es document de finals des segle XVIII que hauria de demostrar directament es 1785, explicar sa decisió de traslladar Sant Martí a s’estiu i aclarir tot es procés de desaparició de Sant Joanet.
Es segle XIX continua fragmentari. S’IPCIME permet afirmar que sa festa es movia entre es primers caps de setmana de juliol, i sa premsa de 1926 n’ofereix una data concreta, però falta una sèrie continuada de programes per establir quan es va institucionalitzar es tercer cap de setmana.
No s’ha pogut determinar quan es van incorporar exactament es jaleo, es primer toc des balcó, sa canya amb cullereta, s’aigua-ros o sa forma actual des replec. Sa seva vigència contemporània pot estar ben documentada sense que en coneguem s’origen.
Continuen obertes igualment sa data final des ball encantat, es darrer any precís de ses corregudes, s’evolució històrica de sa indumentària, els itineraris antics, es que va passar amb ses festes durant sa Guerra Civil i s’any des primer debut de Joana Sintes.
Sa investigació futura hauria de prioritzar ses actes de sa Universitat de 1770–1800, es llibres de comptes de s’obreria, es protocols de 1986 i totes ses revisions posteriors, ses actes de sa Junta de Protocols, els arxius parroquials i diocesans, sa col·lecció de Xerra i Xala, es programes antics i sa lectura íntegra de Històries de Sant Martí.
També circula una explicació popular que relaciona ses habilitats eqüestres amb sa defensa davant incursions pirates. Sa investigació no ha trobat cap document des Mercadal ni cap estudi especialitzat que demostri aquesta causalitat. S’explicació patrimonial més ben sostinguda relaciona sa qualcada amb s’evolució de ses obreries i confraries, i per açò sa teoria militar no es publica com a origen històric.