S’aigua-ros forma part des vocabulari sensorial de ses festes. Es programes la situen en espais religiosos, en visites o en repartiments posteriors. Sa forma de preparar-la i distribuir-la pot variar; no convé atribuir-li un únic origen ni propietats que ses fonts competents no acreditin.
On la trobam
Sant Antoni, Sant Bartomeu, Sant Jaume, Sant Lluís o Gràcia inclouen referències a s’aigua-ros en es programes. Pot repartir-se durant o després de sa celebració religiosa, a cases o en altres moments comunitaris.
Sa marraixa
Sa marraixa és es recipient tradicionalment associat as repartiment. Nom i forma pertanyen a sa cultura material de sa festa; s’ús concret s’ha de llegir dins es programa i es costum local.
Un gest compartit
Més que una curiositat aromàtica, s’aigua-ros assenyala hospitalitat, continuïtat i participació. Sa pàgina explica es context verificable i deixa obertes ses qüestions d’origen que requereixen recerca històrica específica.