En diferents festes, es final des jaleo o d’una volta pot incloure s’entrega de canyes verdes i culleretes. Sa pràctica recorda s’antiga relació entre festa, cursa, joc i premi, però no s’ha de convertir en una explicació única per a tots els municipis.
Quan apareixen
Els programes oficials de diverses localitats situen es lliurament després des jaleo. Sa canya es converteix així en un objecte visible des tancament ceremonial. Sa cullereta, sovint fixada o associada a sa canya, conserva sa memòria d’un premi.
De sa cursa as ritual
Ses fonts secundàries relacionen aquests objectes amb premis de corregudes i jocs antics. Sa hipòtesi és plausible com a context, però cada afirmació cronològica necessita documentació local. Es que sí es pot confirmar és sa presència contemporània quan figura en es programa municipal.
No és un record comercial
Rebre o veure una canya forma part d’un moment compartit, no d’una distribució turística. S’organització decideix com i quan es lliura; es públic ha de respectar es pas des cavalls i ses indicacions de seguretat.