Ses Festes de Sant Joan són antigues, però no van aparèixer acabades ni han avançat sense canvis. Es seu fil més profund passa per s’ermita rural i s’obreria; sa forma que avui reconeixem s’ha construït amb segles d’organització, incorporacions, conflictes, interrupcions, recuperacions i transmissió.
Origen documentat
Sant Joan de Missa i s’obreria: es fil històric més sòlid
Sa documentació reunida no permet dir que ses Festes de Sant Joan “nasquessin” en un any exacte. Permet reconstruir, en canvi, una seqüència. El 1292 ja consta sa parròquia d’Artrutx. El 1301, es Pariatge de Jaume II establia una parròquia dedicada a Sant Joan Evangelista a s’alqueria de Monestir o Monestrell. Aquestes dues referències documenten s’organització religiosa des territori, no sa festa actual ni una acta fundacional.
Sa reconstrucció de Miquel Àngel Casasnovas per a sa Diòcesi de Menorca proposa que s’església va perdre sa condició parroquial i que, probablement cap a finals des segle XIV, s’advocació va passar de Sant Joan Evangelista a Sant Joan Baptista. Entre finals des XIV i començaments des XV hauria començat sa celebració de sa Nativitat des Baptista sota sa cura d’una obreria nomenada per sa Universitat de Ciutadella. Sa datació és una hipòtesi històrica ben sustentada, però continua essent aproximada.
Ses obreries s’ocupaven des temple i de ses celebracions vinculades. Sa seva composició reflectia es estaments de sa societat —eclesiàstic, cavalleresc o militar, pagès i menestral—. Aquí hi ha una arrel de sa representació posterior, però no una Junta de Caixers idèntica a s’actual.
Els Cavallers de Malta
Sa teoria militar existeix dins sa historiografia antiga i sa memòria local, però no s’ha localitzat una font medieval que acrediti que s’orde fundàs ses festes. S’explicació de s’obreria té més continuïtat documental.
Un ritu precristià des solstici
Sa proximitat temporal as solstici no basta per demostrar una genealogia ritual directa. Ses fonts consultades no permeten presentar aquest origen com un fet.
Continuïtats i canvis
Una festa antiga, però mai immòbil
S’atac otomà de 1558, s’Any de sa Desgràcia, va interrompre sa celebració i va destruir una part decisiva de sa documentació ciutadellenca. Aquesta fractura explica per què s’etapa medieval no es pot reconstruir amb sa mateixa precisió que es segles posteriors.
El 1564 sa Universitat va restablir s’obreria amb quatre membres coneguts: Jeroni Espalleta, prevere; Joan Vell, obrer clavari; Martí Vert, pagès, i Llorenç Fiol, menestral. És sa primera organització posterior a 1558 identificable amb noms. Sa composició encara no era s’actual: es dos caixers pagesos apareixen el 1577 i es caixer fadrí el 1611.
Durant es segles XVII i XVIII es ceremonial es va consolidar al mateix temps que patia pestes, guerres i conflictes entre institucions. Sa primera referència escrita localitzada a ses corregudes des Pla és de 1680. El 1702 ja consta un text titulat La festa de Sant Joan a Ciutadella, encara que aquesta investigació no n’ha pogut consultar es contingut complet.
Es segle XIX incorpora figures i canvis avui inseparables de Sant Joan. S’Homo des Be apareix a sa primera meitat des segle; s’accident de ses carotes de 1818 modifica es joc; i Rafel Oleo i Quadrado publica el 1868 sa primera descripció historicoetnogràfica coneguda. Fernando Ortiz estudia sa festa el 1908 i Pathé la filma el 1912.
En es segle XX, sa Guerra Civil interromp ses festes de 1937 i 1938. Després, sa presència institucional, sa Junta de Caixers Senyors de 1946 i, sobretot, es Protocols de Josep Pons Lluch de 1977 contribueixen a fixar un ordre contemporani. Sa recuperació des festers el 1984 recorda que es patrimoni també pot desaparèixer i tornar.
Cronologia documental de Sant Joan
Sa seqüència assenyala quan una data és aproximada, una font és indirecta o es fet correspon a una edició concreta.
| Data | Fet | Lectura documental |
|---|---|---|
| 1292 | Es documenta sa parròquia d’Artrutx. | Antecedent territorial; no prova sa festa actual. |
| 1301 | Es Pariatge estableix una parròquia de Sant Joan Evangelista. | Base religiosa de Sant Joan de Missa, no any fundacional. |
| Finals XIV – inicis XV | Inici probable de sa festivitat des Baptista a càrrec d’una obreria. | Reconstrucció històrica aproximada. |
| 1558 | S’atac otomà interromp sa festa i destrueix documentació. | Fractura social i arxivística. |
| 1564 | Sa Universitat nomena quatre obrers identificats. | Primera junta posterior a 1558 coneguda nominalment. |
| 1577 | Es documenten dos caixers pagesos, Tramuntana i Migjorn. | Sa composició estamental evoluciona. |
| 1611 | S’incorpora es caixer fadrí. | Un manuscrit municipal en conserva es nomenament. |
| 1654–1656 | Sa pesta impedeix celebrar ses festes. | Desmenteix sa continuïtat ininterrompuda. |
| 1657–1658 | Es fadrí queda associat as penó. | Ses fonts difereixen en un any; sa cronologia municipal fixa 1658. |
| 1666 | Sa coincidència amb Corpus trasllada ses dates as 26 i 27. | Es calendari s’adapta davant una excepció. |
| 1679 | Una font secundària situa un conflicte per caragols a Santa Clara. | Indici pendent de comprovació primària. |
| 1680 | Primera referència escrita localitzada a ses corregudes des Pla. | No data totes ses modalitats actuals. |
| 1687 | Consten ternes i votació en es procediment d’elecció. | Evidència indirecta d’organització institucional. |
| 1689 | Una recopilació atribueix sa suspensió a sa indisposició des caixer senyor. | Episodi conegut per font secundària. |
| 1702 | Consta es text La festa de Sant Joan a Ciutadella. | S’existència està acreditada; es text complet no s’ha consultat. |
| 1703–1704 | Conflicte judicial i suspensió segons ses recopilacions. | Mostra tensions entre noblesa i Universitat. |
| 1708–1709 | No se celebra durant sa Guerra de Successió. | Impacte directe des conflicte polític i militar. |
| 1716 | Suspensió per manca de cavalls i cavallers. | Evidència indirecta de sa dependència eqüestre. |
| 1759–1760 | Divergències entre es clergat i sa Universitat interrompen sa festa. | Conflicte per s’organització i sa presidència. |
| 1799 | Suspensió en es retorn as domini britànic. | Sa política insular afecta es cicle. |
| Primera meitat XIX | S’incorpora s’Homo des Be. | Un símbol central no és medieval. |
| 1818 | Un accident mortal modifica ses carreres de carotes. | Adaptació des ritual per seguretat. |
| 1829 | No se celebra per dol nacional. | Es ceremonial estatal interfereix en sa festa local. |
| 1868 | Rafel Oleo i Quadrado publica sa seva Reseña. | Primer estudi historico-descriptiu conegut. |
| 1868–1874 | Un regidor substitueix es caixer senyor i hi ha festes paral·leles. | Es Sexenni Revolucionari altera sa representació nobiliària. |
| 1908 | Fernando Ortiz publica un estudi etnogràfic. | Testimoni des Sant Joan anterior a sa codificació moderna. |
| 1912 | Pathé filma ses festes. | Primera filmació coneguda segons s’Ajuntament. |
| 1924 | Sa pluja obliga a traslladar una part de sa celebració. | Nou exemple de flexibilitat des calendari. |
| 1937–1939 | Suspensió el 1937 i 1938; retorn el 1939. | Interrupció per sa Guerra Civil. |
| 1940 | Primera assistència documentada des bisbe i autoritats a ses Completes. | Sa representació institucional és més recent que s’acte religiós. |
| 1946 | Es crea sa Junta de Caixers Senyors. | Estructura contemporània. |
| 1977 | Josep Pons Lluch publica es Protocols. | Gran fixació escrita d’un sistema principalment oral. |
| 1984 | Es recuperen es festers. | Sa data és segura; s’autoria detallada des procés és discutida. |
| 1988 | Revisió protocolària i articulació de sa Junta Municipal. | Creix sa institucionalització. |
| 2001–2004 | Una comissió tècnica actualitza es protocols. | Falta s’expedient primari complet per aclarir-ne tots es matisos jurídics. |
| 2020–2022 | Suspensió per COVID-19 el 2020 i 2021; retorn el 2022. | Nova interrupció sanitària i recuperació. |
| 2023 | Modificació definitiva de s’ordenança municipal. | Regula activitats, convivència i seguretat; no substitueix es protocol. |
| 2025–2026 | Campanyes educatives, dispositius especials i eines d’informació. | Mesures documentades per aquestes edicions, no trets eterns des ceremonial. |
Responsabilitat i representació
Sa Junta de Caixers i les altres figures des cicle
Sa Junta contemporània està formada pes caixer capellà, es caixer senyor, dos caixers pagesos, es caixer casat i es caixer fadrí. Es càrrecs es renoven per biennis. Sa seva lògica estamental té arrels antigues, però cada figura ha seguit una cronologia pròpia i no es pot projectar s’estructura actual damunt sa junta de 1564.
Es fabioler, els cavallers, s’Homo des Be i es descarregador participen en moments essencials sense formar part tots ells de sa Junta. Aquesta distinció ajuda a entendre qui representa, qui ordena, qui acompanya i qui fa possible sa dimensió eqüestre.
Càrrecs i protagonistes
| Figura | Funció | Perspectiva històrica |
|---|---|---|
| Caixer capellà | Representa s’estament eclesiàstic i assumeix funcions litúrgiques. | Manté una continuïtat conceptual amb s’obrer eclesiàstic de s’obreria. |
| Caixer senyor | Presideix sa Junta i representa històricament s’estament nobiliari. | No equival automàticament a s’obrer clavari de 1564. Sa Junta de Caixers Senyors és de 1946. |
| Caixers pagesos | Representen Tramuntana i Migjorn. | Es dos càrrecs es documenten des de 1577. |
| Caixer casat | Representa es component menestral i custodia sa bandera en moments determinats. | Enllaça amb es menestral present a s’organització de 1564. |
| Caixer fadrí | Porta es penó ceremonial. | S’incorpora el 1611; sa funció de portador se situa entre 1657 i 1658. |
| Fabioler | Amb tambor i fabiol anuncia i ordena moviments; tradicionalment va damunt un ase. | És essencial dins es ritual, però no forma part de sa Junta. |
| Cavallers | Acompanyen sa Junta i fan possible sa Qualcada i els actes eqüestres. | No formen part de sa Junta de Caixers. |
| Homo des Be | Participa a peu amb es be i representa iconogràficament Sant Joan Baptista. | S’incorpora a sa primera meitat des segle XIX. |
| Descarregador | Assisteix s’Homo des Be i s’animal durant ses visites. | És elegit pes caixer pagès responsable des be; es portal municipal indica que ha de ser pagès. |
| Ajuntament i autoritats | Ordenen s’espai, regulen activitats i assumeixen funcions institucionals i de seguretat. | Sa Universitat ja intervenia en es nomenaments; s’abast administratiu actual és més ampli. |
Protocol en moviment
Com s’ordena es cicle de Sant Joan
Sa programació anual concreta hores, persones i possibles ajusts de recorregut. Per davall d’aquesta capa temporal hi ha una estructura cultural recognoscible. Presentar-la no significa convertir-la en una agenda ni afirmar que cada edició es desenvolupa exactament igual.
- Diumenge des Be
Es primer toc de tambor i fabiol obre es temps ceremonial. Sa Comitiva des Be recorre Ciutadella i s’Homo des Be es converteix en sa figura central des pròleg. Sa forma actual combina visites, hospitalitat i donatius amb una incorporació des segle XIX.
Entendre es Diumenge des Be → - Dia 22 · festers
Ses fogueres de sa vigília pertanyen a sa capa popular. Es documents des XIX i des primer XX en deixen constància; després d’un període de desaparició, es recuperen el 1984. Avui depenen d’autorització i condicions municipals.
Conèixer sa història des festers → - Dia 23 · Dissabte de Sant Joan
Es replec reuneix caixers i cavallers. Es Caragol des Born, s’anada de sa Qualcada a Sant Joan de Missa, ses Vespres o Completes, es retorn, es Córrer a sa Plaça i sa Beguda articulen una jornada que connecta ciutat, camp i ritual religiós.
Llegir es Dissabte de Sant Joan → - Dia 24 · Dia de Sant Joan
Nous replecs, es Caragol de Santa Clara, sa Missa de Caixers, es Caragol des Casats i els Jocs des Pla donen forma as dia principal. S’ordre, els horaris i es detall des actes de tancament pertanyen as programa de cada edició.
Aprofundir en es Dia de Sant Joan →
Es primer toc és es marcador sonor que obre sa festa, però aquesta investigació no n’ha localitzat una primera data documental segura en sa forma actual. Es mateix criteri s’aplica a diversos detalls des recorregut: sa funció present pot estar ben documentada sense que en coneguem s’any inicial.
Patronatge i geografia viscuda
De Ciutadella a Sant Joan de Missa, i de s’ermita a sa ciutat
Sa dimensió religiosa és es nucli històric més ben acreditat. S’obreria de Sant Joan de Missa tenia cura des temple i de ses celebracions de sa Nativitat de Sant Joan Baptista, dia 24 de juny; sa Degollació, dia 29 d’agost, i Santa Elisabet, dia 5 de novembre. Aquesta darrera va desaparèixer sense que ses fonts consultades n’hagin pogut fixar sa data; sa Degollació continua fora des cicle principal de juny.
Ses Vespres o Completes de dia 23 i sa Missa de Caixers de dia 24 evidencien que Sant Joan no es pot explicar com un espectacle eqüestre. Sa presència des bisbe i de diverses autoritats civils a ses Completes només es documenta des de 1940: s’acte religiós és anterior a aquesta forma concreta de representació institucional.
Els espais que expliquen sa festa
| Espai | Funció | Què en sabem |
|---|---|---|
| Sant Joan de Missa | Destí de sa Qualcada i lloc de celebració religiosa. | Conserva es vincle amb s’antiga obreria. Sa porxada és de mitjan XVIII i hi hagué intervencions entre 1884 i 1886. |
| Es Born | Escenari des Caragol des Born. | S’Ajuntament el relaciona amb es salut davant s’antic Palau des Governador; sa primera data exacta no està tancada. |
| Santa Clara | Espai des recorregut i des caragols urbans. | Una font secundària situa el 1679 un conflicte dins es convent; falta comprovar sa font primària. |
| Es Pla de Sant Joan | Esplanada des Jocs des Pla, devora es port. | Sa seva funció eqüestre el diferencia des circuit urbà des Born i Santa Clara. |
En termes estructurals, es recorregut de dia 23 enllaça sa casa des caixer senyor, es replec, es Born, Sant Joan de Missa i es retorn a Ciutadella. Dia 24 hi entren nous replecs, Santa Clara, sa Missa de Caixers, es Caragol des Casats i es Pla. Es detall operatiu s’ha de consultar sempre en es programa vigent de Sant Joan.
Cavall, ciutat i joc
Sa Qualcada i els Jocs des Pla no són una capa medieval immutable
Es cavall és estructural en es Sant Joan contemporani, però sa seva centralitat actual no es pot retroprojectar sense proves fins a s’origen. Catalina Bosch no localitza jocs eqüestres vinculats a sa festa entre sa reorganització de 1564 i finals des segle XVII. Sa primera referència escrita clara a ses corregudes des Pla és de 1680.
Sa Qualcada articula es moviments de caixers i cavallers per Ciutadella i fins a s’ermita. Ses montures també expressen es càrrec: sa documentació municipal descriu, entre altres distincions, sa buldrafa associada a ses montures des caixers pagesos. Sa recerca disponible no permet, però, datar amb sa mateixa precisió cada objecte, cada guarniment i cada gest.
Els tres Jocs des Pla actuals
| Joc | En què consisteix | Antiguitat documentada |
|---|---|---|
| Ensortilla | Es cavaller prova d’encertar una anella amb una llança durant sa carrera. | Sa primera data exacta dins Sant Joan no està resolta. |
| Carotes | Dos cavallers participen amb una peça o escut decorat que s’ha de rompre. | Sa forma moderna es documenta millor en es XIX; s’accident de 1818 en modifica ses carreres. |
| Córrer abraçats | Dos cavallers intenten abraçar-se mentre galopen. | És vigent, però ses fonts no n’han permès fixar s’origen. |
Els jocs tenen relació amb exercicis eqüestres coneguts a s’edat moderna —s’ensortilla, es jocs de lladrioles o alcancies i s’estafermo—, però açò no demostra que totes ses formes actuals existissin plegades ni de sa mateixa manera. Objectes i jocs de sa festa permet continuar aquesta lectura sense perdre ses variants locals.
Es Jaleo musical
Sa melodia popularment coneguda com es Jaleo s’identifica amb sa jota de sa sarsuela El Postillón de la Rioja, de Cristóbal Oudrid. Avui acompanya es Caragol des Born i altres moments eqüestres. Ses fonts consultades no han permès fixar sa primera incorporació exacta a Sant Joan, de manera que no es pot presentar com a música medieval ni com a part des nucli originari.
Més que cavalls i protocol
Tambor, fabiol, foc, sàtira, música i hospitalitat
Es so que obre i es repertori que s’ha anat afegint
Es tambor i es fabiol tenen una funció ritual: es primer toc inaugura es cicle i es fabioler anuncia i ordena moviments de sa comitiva. Sa banda de música pertany a una altra capa. Es Jaleo i altres peces de banda provenen des món musical des segles XIX i XX, mentre que sa tonada de tambor i fabiol funciona com es principal marcador sonor protocolari.
Amadeu Corbera, a partir de sa premsa local, documenta una activitat musical molt més ampla en es Sant Joan des primer terç des XX: agrupacions, orfeons, balls i revetles compartien espai amb futbol, cinema, focs i altres espectacles. S’existència d’aquest repertori està documentada. Sa interpretació que n’explica sa pèrdua de pes com a resultat d’una reconfiguració social de sa postguerra és una lectura acadèmica que s’ha de mantenir atribuïda.
Festers, bujots i cultura popular
Rafel Oleo, Fernando Ortiz i sa hemerografia des primer terç des segle XX deixen constància des festers. Sa pràctica va desaparèixer durant una part des segle XX i es va recuperar el 1984. Sa data de recuperació és segura; s’autoria exacta des procés presenta versions diferents. Sa idea popular que ses fogueres servien per il·luminar es camí des cavallers en tornar no està demostrada com a explicació d’origen.
Els bujots, sa sàtira i ses paròdies eqüestres amb ases que recollí Ortiz recorden una festa popular més ampla que es relat centrat només en sa Qualcada. Algunes d’aquestes expressions han perdut protagonisme o han desaparegut; ses causes i ses dates exactes no sempre es poden establir.
Rebosteria, begudes i avellanes
Es portal municipal associa as cicle santjoaner arrissats, crespellets, ensaïmades menorquines, galetes de Sant Joan o rosquilles, menjar blanc, panets amb sobrassada i pastissets. Sa vinculació festiva és clara, però sa documentació no permet atribuir sa mateixa antiguitat a totes ses elaboracions ni datar-ne individualment sa incorporació.
Ses begudes són refrigeris ritualitzats oferts a sa Junta, es cavallers o sa comitiva. Els aliments i ses begudes concretes han canviat; s’Ajuntament assenyala que antigament s’oferia llimonada natural. Per açò, es gin o ses mescles actuals no es poden convertir en una beguda fundacional i immutable. Es llançament d’avellanes també ha canviat d’àmbit dins sa festa.
Pràctiques desaparegudes, recuperades o transformades
| Element | Procés | Estat documental |
|---|---|---|
| Santa Elisabet | Era una celebració de s’obreria. | Desapareguda; no se n’ha localitzat sa data. |
| Estafermo | Joc conegut dins es repertori eqüestre des XVII. | Desaparegut; no se n’ha pogut fixar es moment. |
| Carotes en sentits oposats | Sa modalitat es modifica després de s’accident de 1818. | Canvi ben documentat per seguretat. |
| Festers | Documentats en es XIX i primer XX, desapareixen durant una part des segle XX. | Recuperats el 1984; autoria detallada discutida. |
| Bujots, balls i espectacles | Presència visible en es primer terç des XX. | Sa forma antiga perd protagonisme; ses causes exactes demanen més contrast. |
| Homo des Be | Incorporació de sa primera meitat des XIX. | Es manté i és central, però no és medieval. |
Oralitat, codificació i norma
Costum, Protocols i ordenança són tres plans diferents
Durant segles, una part essencial des coneixement festiu es va transmetre oralment. Josep Pons Lluch, “Bep Padet”, va publicar el 1977 es Protocols de les Festes de Sant Joan i va fixar per escrit normes i costums que fins llavors depenien sobretot de sa memòria compartida. Sa publicació és un punt d’inflexió documental; no és sa transcripció d’un codi medieval.
Es Llibre de ses Set Sivelles, al qual sa tradició atribuïa ses regles immemorials, no és un llibre històric conservat. Amadeu Corbera, a partir des relat des mateix Pons Lluch, el situa en es terreny de sa memòria o sa llegenda. Sa seva importància cultural no el converteix en una font escrita antiga.
Costum transmesa
Gestos, ordres i comportaments assumits per sa comunitat i mantinguts, durant molt de temps, principalment de manera oral.
Codificació protocolària
Sa fixació de 1977, sa revisió de 1988 i es treball tècnic culminat el 2004 ordenen es ceremonial per escrit.
Normativa municipal
S’ordenança modificada el 2023 regula activitats, espai públic, convivència i seguretat. No és una història des ritual.
S’expedient primari complet de sa revisió de 2004 no s’ha pogut recuperar durant sa investigació. Per tant, no és prudent atribuir a tots es textos anomenats “protocols” es mateix rang jurídic. S’ordenança de 2023 sí que és normativa formal i tracta, entre altres qüestions, es festers, es replecs populars aliens as ceremonial, ses festes de carrer, s’activitat comercial, es residus, sa música i mesures de protecció davant es pas des cavalls.
Continuïtat no vol dir absència de conflicte
Sa pesta de 1654 a 1656, sa Guerra de Successió, ses disputes entre es clergat i sa Universitat, es retorn as domini britànic, es dol de 1829, sa Guerra Civil i sa pandèmia són interrupcions documentades. Per açò no és sostenible afirmar que 1937 i 1938 fossin s’únic parèntesi des de 1564.
Es Sexenni Revolucionari també va posar en qüestió sa presidència nobiliària: entre 1868 i 1874 es caixer senyor va ser substituït temporalment per un regidor i es van fer festes paral·leles a Son Granot i Son Saura. Els càrrecs no han estat políticament neutres ni immutables.
Escala, seguretat i participació
En es segle XXI, conservar es ceremonial implica governar una concentració molt gran de públic, sa mobilitat, s’alcohol, sa seguretat i es benestar de cavalls i persones. Ses campanyes, dispositius i eines de geolocalització documentats el 2025 i el 2026 pertanyen a aquelles edicions; mostren una tendència de gestió, però no s’han de presentar com una part eterna des protocol.
IPCIME inclou sa participació de ses dones entre es reptes contemporanis. Sa investigació no ha localitzat una disposició legal històrica que permeti descriure s’exclusió femenina com una norma fundacional medieval expressament formulada. Es debat s’ha de tractar com una qüestió social, protocolària i jurídica contemporània, sense fabricar una certesa retrospectiva.
Una festa inequívocament ciutadellenca
Què fa propi es Sant Joan de Ciutadella
Sant Joan comparteix llenguatge festiu amb altres celebracions menorquines, però sa combinació de càrrecs, espais i actes és pròpia. No és una plantilla per explicar sa resta de s’illa.
- Ciutat–ermita–ciutat. S’anada a Sant Joan de Missa manté es vincle amb s’antiga obreria.
- Junta estamental pròpia. Caixer senyor, capellà, pagesos, casat i fadrí segueixen una evolució documentada específica.
- Diumenge des Be. Sa comitiva i s’Homo des Be formen un pròleg especialment identificat amb Ciutadella.
- Jocs des Pla. Ensortilla, carotes i córrer abraçats constitueixen un sistema eqüestre propi.
- Densitat documental. Oleo, Ortiz, Pons Lluch i sa recerca posterior permeten comparar relats i èpoques.
- Tradició en moviment. Càrrecs, jocs, música, pràctiques populars i sistemes de regulació han canviat en moments diferents.
Vocabulari per llegir Sant Joan
| Terme | Funció dins sa festa |
|---|---|
| Obreria | Organització històrica encarregada des temple i de ses celebracions de Sant Joan de Missa. |
| Junta de Caixers | Òrgan representatiu format pes sis càrrecs des bienni. |
| Qualcada | Comitiva eqüestre de caixers i cavallers que articula es recorreguts cerimonials. |
| Replec | Procés de reunió des caixers i cavallers abans de formar o continuar sa Qualcada. |
| Caragol | Voltes o circulació ceremonial en espais com es Born o Santa Clara. |
| Completes / Vespres | Celebració religiosa de dia 23 a Sant Joan de Missa; ses fonts empren ses dues denominacions. |
| Jocs des Pla | Conjunt format avui per s’ensortilla, ses carotes i es córrer abraçats. |
| Begudes | Refrigeris ritualitzats oferts en moments determinats a sa Junta, es cavallers o sa comitiva. |
| Festers | Fogueres de sa vigília de dia 22, recuperades el 1984 i actualment regulades. |
| Buldrafa | Element de sa montura associat per ses fonts municipals as caixers pagesos. |
Allò que ses fonts no permeten tancar
Preguntes documentals encara obertes
No coneixem s’any exacte en què va començar sa celebració de Sant Joan Baptista ni podem reconstruir completament sa festa anterior a 1558. Es document original de 1292, es Pariatge de 1301 i diversos assentaments municipals antics es coneixen aquí mitjançant sa transcripció o s’anàlisi d’institucions i historiadors, no per una nova lectura diplomàtica des originals.
Tampoc s’han pogut datar amb seguretat totes ses modalitats des Jocs des Pla, es primer toc tal com avui es coneix o sa incorporació de sa música des Jaleo. Es text ceremonial de 1702 està catalogat, però no s’ha consultat íntegrament. S’expedient complet de sa revisió des protocols de 2004 continua pendent.
Altres línies obertes són sa desaparició exacta des festers abans de 1984, s’autoria completa de sa seva recuperació, sa cronologia de cada elaboració gastronòmica, s’evolució des repertori musical, sa participació de ses dones i sa transformació de sa festa popular entre 1900 i 1960.
- Registres de s’Arxiu Històric Municipal des segles XVI–XVIII.
- Text complet de 1702 i documents citats indirectament de 1730 i 1843.
- Lectura comparada d’Oleo 1868, Ortiz 1908 i es Protocols de 1977 i 2004.
- Filmació Pathé de 1912 i hemerografia local de 1900–1960.
- Fons de Josep Pons Lluch i documentació de 1988 i 2001–2004.
- Història oral i domèstica de música, menjar, festers i participació femenina.